La Vall de Núria: Geologia, Fauna, Vegetació

La Vall de Núria

Geologia

Els materials que constitueixen el substrat rocós de Núria són dels més antics del Pirineu. Es tracta de roques molt velles que han estat intensament transformades (metamorfosades) pels esforços i les pressions rebudes al llarg de la història geològica d'aquest territori pirinenc.

Riu de Núria i del Freser trobem els gneis, antigues roques cristal·lines que provenen del sòcol o suport primitiu del Pirineu materials carbonatats, originàriament calcàries, transformats en marbres característics en el paisatge pels seus tons clars, blancs, grisos o blavosos ; tenen colors més aviat clars, de lluny lleugerament groguencs o rosats.

Vegetació

El clima és el causant que el paisatge vegetal de Núria sigui diferent del de la terra baixa i de la muntanya mitjana. Els boscos de pi negre ocupen a Núria un espai més reduït del que ocuparien de manera natural La destrucció del bosc va comportar l'expansió dels matollars de neret i de ginebró, com també dels de boixerola i bàlec. El prat alpí està constituït per un bon nombre d'espècies d'herbes, sobretot de la família de les gramínies i les ciperàcies, de fulla estreta i linear, acompanyades d'altres herbes que sovint prenen forma de masses compactes encoixinades.

Fauna

El predomini de prats i de boscos oberts afavoreix la presència d'herbívors grans (cèrvols, isards, cabres salvatges) a l'alta muntanya, en especial durant l'estiu. Però, des de fa segles i per tal d'afavorir els animals domèstics, l'home els ha perseguit fins a fer-ne desaparèixer alguns. Els exemples més clars són els óssos i els llops.
També hi ha hagut una recolonització de muflons (Ovis orientalis) i marmotes (Marmota marmota), a partir de reintroduccions fetes en el vessant francès. Aquests herbívors no entenen de fronteres i passen a la vall de Núria per trobar un ambient més assolellat i calent que en el vessant francès, més fresc i humit. Ara és ben fàcil observar ramats d'isards i muflons trescant per la vall de Núria i, fins i tot, grups de marmotes que, expectants des dels seus caus, esdevenen, amb els seus xiulets característics, els vigilants d'aquestes valls.
Uns altres mamífers grans presents a Núria però que resulten més difícils d'observar directament, són el senglar (Sus scrofa), la guilla (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la fagina (Martes foina) i la llebre (Lepus).
L'ermini (Mustela erminea) és el carnívor més ben adaptat a les condicions extremes de l'alta muntanya, ja que canvia el color del pèl segons l'estació.